6 a 2 contra el Madrid,
4 a 1 contra el Athletic,
2 a 0 contra el Manchester...
Ganaremos la próxima final por 0 a -1?
Contra un equipo imaginario?
jueves, 28 de mayo de 2009
domingo, 30 de noviembre de 2008
LHR
De la misma forma que tras un largo período de ayuno hay que comer poquito, tras más de dos meses de silencio, es mejor hacer una entrada corta.
Sólo diré que este fin de semana:
a) de ayuno, poco,
b) ya véis en el título, he redescubierto a La Habitación Roja. Aunque el aliciente principal de la noche fuera ver, por tercera vez este año, a los Vetusta Morla.
Sólo diré que este fin de semana:
a) de ayuno, poco,
b) ya véis en el título, he redescubierto a La Habitación Roja. Aunque el aliciente principal de la noche fuera ver, por tercera vez este año, a los Vetusta Morla.
miércoles, 17 de septiembre de 2008
17 Setembre. Diada personal

No caldrà que us expliqui què va passar l'11.09.1714.
Des d'aleshores, els catalans celebrem aquella desfeta com a festa nacional.
És una d'aquelles coses que fan de mal comprendre per la majoria dels de fora el pais.
Jo, com a bon català que em considero, no puc menys que aplicar aquesta llògica per escollir la meva diada personal.
I trio avui, 17 de setembre.
Què va passar el 17.09? del 1979 per ser més precis?
Doncs que vaig anar per primera vegada al col·legi.
Tres anys i mig després de néixer, quan començava a prendre consciència de mi mateix i vivia amb l'esperança d'unes vacances infinites, de sobte, vaig topar amb la dura realitat.
Amb perspectiva tots recordem la nostra diada personal amb nostalgia i un punt de tendresa. Amb els gomets, els punxons, etc.
Companys! no ens deixem enganyar.
Del jardí d'infants vam passar a les Vacaciones Santillana, a les classes d'àlgebra i directes a Hisenda som tots.
Peró no defallim perquè nosaltres tambè, algun dia, tornarem a ser rics i plens.
Bona Diada i bon cop de falç!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
